Sortides formatives

Albet i Noya Novembre de 2014

Ens ha atès Josep Maria Albet i Noya, copropietari de l'empresa Albet i Noya pioners en l'elaboració de vinyes i vins ecològics.
Ens han explicat el procés d'elaboració dels seus productes, des de com cultiven el raïm fins arribar al seu producte al mercat.

A l'arribar vam anar a la vinya, Josep Maria ens va començar a parlar del sistema de poda, que s'adapten en funció de l'alçada del terreny, la D.O ecològica de l'Alt Penedès és d' un 57% de tot Catalunya, a part d' Alemanya i Suïssa que són paisos que tenen més D.O en productes ecològics. Ens va parlar dels adobs i fertilitzants de la terra, ens explica els diferents tipus de compostatge que utilitzen que son fets per ells i estiguin ven tractats.

Tractament de plagues tenen la tendència en no tractar-les buscant la varietat de raïm buscant que no agafin el fong, entre ells el mildiu que es tracta amb coure amb producte natural i poden arribar a tirar un màxim de 6 Kg de coure a l'any per hectàrea, l'altre es la malura, ho tracten amb sofre pols o liquida, s'aplica per la nit que es quant hi ha més humitat i una altra plaga es la botritis en aquesta no hi ha tractament el que fan es plantar diferent varietat de raïm per evitar aquesta plaga.

Visita a la vinya

Acabada la visita a la vinya l'Anna ens va ensenyar tot el procés que fa el raïm des de que l'han collit, a la seva elaboració i la conservació.

Finalment vam visitar les bodegues on ens van explicar el temps de repòs que necessita el vi i les classes de barriques.

Sala de barriques

 











Per acabar la visita vam degustar tres tipus de vins, un blanc, un negre i un vi escumós.

Jardí botànic plantes medicinals Setembre de 2014 

Aquesta sortida formativa consistia en conèixer una mica més a fons les plantes medicinals, una vegada allà vem fer un visita guiada pel jardí mirant les diferents classes i tipus de plantes que hi havia. 
La Conxita, la dona que guiava, ens va explicar les qualitats, els usos medicinals i la història d'aquelles plantes.






Un cop acabada la visita ens vam dividir en tres grups fer per tres tallers, que són:

TALLER D'ELABORACIÓ DE TISANES, XAROPS I VINS TÒNICS

* Com fer una tisana:
1 cullerada petita per persona de camamilla
1litre d'aigua i un grapat

Tapar la infusió de 5 a 10 minuts
No es pot bullir l'aigua ja que l'efecte ens pots provocar vomits. És més recomenable que hi hagi flors i fulles de camamilla.

* Com fer una cocció

1 cullerada petita per persona de cua de cavall
1litre d'aigua  un grapat

S'ha de bullir, per treure els minerals, de 3 a 10 minuts fins i tot mès, desprès per acabar colar-ho i ja ho tenim llest per beure.

* Com fer una maceració

Valeriana:

S'ha de bullir

S'utilitza l'arrel que té uns principis actius, va bé per el sistema nerviós.

Preparar-ho la nit abans amb aigua freda.

Oli:

Es deixa 30/40 dies i es cola, s'envasa en pots de vidre fosc, perquè la llum es menja les propietats.

Alcohol:

30/40 dies ficar-hi calèndula i àrnica.

Vi tónic:

Vi bó, ficar herbes aromàtiques i dexar-lo fermentar.



TALLER D'ELABORACIÓ DE CREMA DE MANS

Ingredients:Sàlvia ( 3 fulles seques i 6 cullerades normals)
Aigua
Cera (1 cullerada)
Mantega de carité (1cullerada sopera)
Oli de soja (6 gotes).
Oli essencial de llimona (6 gotes)
Borax (1 polisim).

Primer es fa una decocció en fred posant les 6 cullerades soperes, un got d'aigua, ho posem a un pot a bullir durant 8 minuts, i ho deixem refredar uns altres 8 minuts tapat.
Es posa al bany maria la resta d'ingredients (1 cullerada de cera d'abella, 1 cullerada de mantega de carité, 6 gotes oli de soja, 6 gotes d'oli essencial de llimona). Es va remenant sense parar i es va afegint, de mica en mica, la decocció de sàlvia. Es continua barrejant fins que es vagi espessint.

Aquesta crema s'ha de guardar a la nevera com a màxim una setmana, ja que tots els ingredients són naturals.

TALLERS DE PASTA DE DENTS

Ingredients: 
15 grams de sàlvia
15 grams de farigola
sal marina ecològica.

Es posa a bullir l'aigua i es tira els grams de sàlvia i farigola durants uns 3-5 minuts. Si a la persona li agrada que la pasta de dents tingui un gust més fort podem afegir menta i/o romaní.

Es deixa reposar de 5 a10 minuts, a continuació es posa l'argila escalfarla i remenar durant uns 15 minuts, aleshores es posa la sal, el bicarbonat i l'essència de xarop de té.


Pàmies Hortícoles

Juny de 2014

En aquesta sortida hem anat fins a Balaguer a visitar una empresa familiar dedicada a l'horticultura però que amb els anys s'ha anat especialitzant el cultivar plantes culinàries i medicinals.

Ens atén en Pau Pàmies, on ens explica l'evolució d'aquesta empresa que ha passat d'una agricultura anomenada moderna cap a una manera de cultivar molt més respectuosa amb el medi ambient i tenint molta cura de la salut de les persones.

Per aquest motiu, s'han endinsat en el conreu de plantes medicinals. En Pau ens explica amb detall els principals beneficis d'aquestes plantes.

Ens van ensenyar les instal·lacions; els vivers, alguns arbres fruiters i la nau on elaboren les bosses de varietat d'amanides

 

Ens explica que el seu pare, el Sr. Pàmies, va crear una associació on vol compartir els coneixements sobre les plantes medicinals i les teràpies naturals per curar malalties i recobrar la salut. http://www.dolcarevolucio.cat/ca/

 http://www.pamieshorticoles.com/

El Tros de l'Ordal

Juny de 2014

Vam anar a visitar el David Casas, un jove agricultor que té l'empresa "El tros de l'Ordal". Allà vem visitar els diferents camps que té distribuits per la població de Sant Pau d'Ordal.

Ens explica els seus inicis, les dificultats en les que s'ha anat trobant per tirar endavant un negoci, les petites ajudes que poden rebre i la seva dificultat a l'hora d'accedir en aquestes ajudes.

Hem pogut observar els diferents tipus de plantacions i ens ha explicat les evolucions que ha anat fent a l'hora de plantar, sembrar. Per aprofitar els camps, ha anat plantant diferents arbres fruiters, tot i que al principi és una despesa important, espera poder recuperar-ho en un parell d'anys quants aquests donin els seus primers fruits.

Hem vist les diferents varietats de cultius, d'arbres fruiters, la manera de plantar, la manera de regar i com emmagatzemen aigua, com tracten les plagues. Ens ha explicat com fan la venda de cistelles ecològiques i lo molt que han experimentat per arribar fins on estan ara.

S'han especialitzat en cistella ecològica, en tenen diferents punts de venda en fruiteries i també tenen parada a diferents mercats.

www.eltrosdordal.com


BIOCULTURA A BARCELONA

Maig de 2014

Vam anar a la Fira Biocultura 2014 al Palau Sant Jordi de Barcelona.

La finalitat d’aquesta sortida ha sigut apropar-nos a la filosofia de vida que acompanya l’agricultura ecològica i conèixer els diferents expositors per ampliar els nostres projectes.

Projecte: Sabó casolà.

Van visitar diferents stands:

- Nº 46 Jabones Berletran

- Nº El jardín de las Lilas

- Nº 350 Jaboneria de la Almendra

En primer lloc, van anar a l’stand número 46 "Jabones Berletran" i vam veure sabons de diferents colors i diferents ingredients. Els vam tocar i olorar mentre ens explicaven de quins ingredients estaven fets i al final ens van comentar el preu. 

Desprès d’acabar amb aquesta vam anar a l'stand número 350 "Jaboneria de la Almendra" on es va explicar també els diferents sabons i per a quina pell és beneficiós.

Finalment vam anar a l'stand "El Jardín de las Lilas" on també van veure sabons fets amb diferents ingredients. Ens van donar una targeta de contacte amb el mòbil, correu electrònic i pàgina web on ens va explicar que podien trobar més informació.

Projecte: Conserves.

Van visitar diferents stands

- N º 89    Conserves llauna

- N º 37    Conserves olasagat

- N º 118  Mermelada fruto del huerto

- N º 49    Superalimentos mundo arcoiris

- N º 74    ECO Salim Nadolç

Vam anar a totes les parades anomenades anteriorment i la única informació que ens van donar eren tríptics de la seva botiga explicant una mica el producte que treballaven. En aquest tríptics hi ha una pàgina web en la qual visitarem per veure si trobem alguna cosa que ens doni més informació.

A la parada 118 "melmeda fruto del huerto", la noia ens volia fer una xerrada que tractava de tot el procés que comportava fer melmelada casolana, però no ens va poder atendre perquè hi havia molts clients.

Projecte: Plantes culinàries, aromàtiques i medicinals

Van visitar diferents stands

- Nº 24 Herbals Nature

- Nº 89 Mon Verd

- Nº 140 Les jardins de Gaia España

- Nº 129 Biològics

- Nº 62 Biocop Productes Biològics

www.biocultura.org

Finca de Les casetes d'en Portacreu

Abril de 2014

Vam anar a visitar la finca Les Casetes d'en Portacreu a Sant Pere de Ribes, on ens va atendre el seu propietari, el Ricard Huguet, un jove emprenedor de 25 anys.

Se li pregunta el perquè no lloga maquinària, ens explica que el lloguer de màquines suposa una despesa elevada (50 euros/hora) ens comenta que utilitzar el cavall acaba resultant més econòmic, un cavall pot costar entre 4.000 o 5.000 euros en canvi comprar la maquinària el seu cost és molt més elevat.

El cavall pot conrear fins a 5 hectàrees, comenta que una persona pot portar entre 40-50 hectàrees.

Tipus de conreu

El seu producte només és horta (no té arbres fruiters), té un camp a Vilanova i la Geltrú i a part disposa de 3 camps, en aquella finca. Les terres són arrendades, el mínim que marca la llei rústica (de l’any 1934, que és la més actual) és tenir un contracte mínim de 7 anys a 1200 euros/any per hectàrea i any. Això és el que paga per aquests camps que té.

Ens explica que el que s'ha de tenir clar en aquest negoci és una bona estructura de la plantada i una bona distribució de l'espai. Ens comenta que fa 2 anys que té aquests camps i això ha permès conèixer millor quina és la manera de conrear que li convé més, el tipus de verdures i hortalisses que resulten més rentables.

Fa uns 36 cultius al llarg de l'any;

principals cultius d'horta: enciam, ceba, bleda, faves, cols, cebes, cebes tendres, raves, bròquils, espinacs, pastanagues, alls per llavors per fer alls tendres, espigalls, tomaqueres, pebrots de dues varietats, meloneres, sindrieres, carabasses, fesolet, mongeta tendra, carxoferes, porros. Pèsols no perquè comenta que li resulten poc productius. 

- Fa una plantada forta per Sant Joan

- Del 20 de juliol al 5 d'agost una altra plantada, la que correspon a l'hivern; col, coliflor, raves, espigalls, fonolls, cebes, porros, pastanagues, escarxofes (en té unes 600 de plantades), entre altres. En uns 10 dies es planta tota la varietat de plantes crucíferes.

- Planta lleguminoses cada 5 anys.

- Per combatre els fongs utilitza tricodermes uns bacteris que tenen aquesta funció.

-Hi ha unes plantes com la jonça, corretjola, gram... que són molt invasores i molesten el cultiu i aquestes s'ha d'anar traient amb cura per tal d'evitar la seva propagació.

- Té molt en compte la manera de plantar:

      - Estiu →planta de cara nord

      - Hivern →planta de cara sud (cada 15 dies se’n planta el doble)

- El sistema de reg que ell utilitza és per socs no utilitza mànegues, fins ara no ha utilitzat el reg gota-gota però no descarta utilitzar-ho.

Ens crida l’atenció un microtúnel (que ell va aprendre de l’horta valenciana), és un sistema productiu molt pràctic ja que es poden cultivar tot tipus de verdura, de manera ràpida i durant tot l’any, per la temperatura que manté, utilitza poca aigua i la seva construcció és econòmica i senzilla.

Eines

Eines artesanes fetes per ell

-  Plantador manual

-  Fanga especial

- Entauladora ( aquesta eina serveix només amb el cavall, té uns claus a la part de baix, mata l’herba i remou la terra, llisa per fer un bon acabat.

- Collar (cada cavall té el seu fet a mida).

- Seient ( serveix per guardar coses)

- Tallant

- Xamuscador → per cremar l’herba i llavors

- Forcat → eina que té varis usos en funció de la feina a fer.

Com muntar una empresa?, els requisits segons el seu punt de vista:

primer de tot tenir formació, buscar un gestor per tenir al dia les obligacions legals (també ho pot fer un mateix però comporta una dedicació horària important i ell ara mateix no la té), aquestes obligacions legals consta de: donar-se d’alta a IEE, pagar autònoms, si tens un treballador s’ha d’omplir un model específic, fer les nòmines, …. es necessiten molt papers a nivell legal i per això ens aconsella contractar un gestor.

Requisits per contractar

El seu principal requisit és que durant una setmana, la persona l’ha d’anar seguint, si el ritme és el mateix que el seu, la persona és vàlida. A part la persona ha de saber quan s’ha de regar, com funcionen les plantes..

Actualment estan treballant en aquesta finca dues persones, el propietari i té contractada a una persona 16h a la setmana.

Formació

- Té un titol de CFGM: Activitats agrícoles ecològiques

- el seu major aprenentatge va ser vivint a casa d’un pagès de València

Distribució del producte

Ofereix cistelles ecològiques de mida estàndard, inclou entre 7-10 productes diferents segons la temporada. Cada lot val 14 euros (el preu sempre sol ser el mateix)

Té un punt de venda a Sant Pere de Ribes però la majoria de venda la fa per internet a través del faceebok, i a la mateixa finca (com a canal curt de comunicació, boca-orella).

La venda on-line suposa uns avantatges: permet tenir clients fixes i estables

El principal inconvenient és que obliga a tenir tots els productes de temporada

és a dir obliga a tenir sempre cada producte per al servei dels clients ( es a dir, si hi ha posat a internet que hi ha un producte, ha d’aparèixer al lot.)

Venda

Normalment sol fer unes 30 caixes al mes, excepte en la “Època Biquini” quan s’aproxima el bon temps ( així li deia ell) que en sol fer unes 50 caixes.

Mas Pastoret 

Març de 2014

Vam anar a visitar els viver Mas Pastoret a Torredembarra (Tarragona).

Es tracta d'unes hactàrees de vivers i hivernacles, un cop allà va vindre el propietari dels vivers ens va fer una visita guiada a les instal·lacions, primer vam anar a una sala on hi havia unes safates de porexpan on es ficaven les llavors a través d'una màquina on les agafava, les omplia de terra als forats de les safates i les regava.

Una vegada ja estaven preparades les traslladaven als vivers o hivernacles i les deixaven en el lloc que tocava depenen del tipus de planta havia d'anar a l'exterior o interior d'un viver o hivernacle a menor o major temperatura. A la nit tenien unes màquines que activava o desactivava la temperatura amb un temporitzador. En alguns vivers tenien uns recs, eren com unes dutxes dalt a baix del viver.

Desprès vam anar a un altre viver del mateix amo, amb la diferència que és de cultiu ecològic. Ens va cridar l'atenció que tot el sistema de calor rec van per biomassa, fan servir com a combustible closca d'ametllers en un forn immens.

Avantatge d'utilitzar safates

- Safata de porexpan: és un bon aïllant tèrmic, al ser de color blanc rep menys raigs solars.

- Safata plàstic (procedent del Japó): no té porus i per tant menys problemes infeccions, destaca per la seva rapidesa plantació.

Hivernacle

- Fase de creixement, depenent de la mesura de la planta o l'edat estarà a una temperatura o a una altre. Per exemple, tenen més de 200 varietats de planters de tomaqueres

- Fase umbracle.

- Fase aclimatament.

- Fase de distribució i venda.

Traçabilitat alimentària

La traçabilitat és una eina per conèixer tots els elements que intervenen en l'elaboració d'un producte (matèries primeres, additius, envasos, etc.), i totes les fases per les quals passa (recol·lectors, productors, elaboradors, distribuïdors...).

Producció i distribució

No és una empresa que destaqui per la seva explotació ja que a partir de 200 km, el cost de transport és molt elevat i no surt a compte. Igualment sí que han fet alguna exportació al sud de França, Andorra, Franja de Aragó i Múrcia.

Malalties - plagues típiques

  

Evitem productes químics no fan prevenció (més car i menys efectiu), actuen quan hi ha problemes.

  

Capçals de rec: 7 tubàries amb diferència d'adob bàsic diferent que van a cada hivernacle, cada planta rep altre que necessita.

Hivernacle ecològic

- 6% de vendes ecològiques.

- 500/600 plantes ecològiques.

- Diferència de temperatura segons tipus de planta, se sap per la mida de forats de les safates.

- Termòstat de canvi de calor a fred depenent de l'època de l'any.

http://maspastoret.com/

Hortànic   

Febrer de 2014

Visita al camp de calçots ecològics amb una explicació detallada de com conreen els calçots, la durada, el mètode... i després visita a Torrelles de Foix el taller on preparen les cistelles ecològiques.

Preguntes contestades per en Marc Bargalló, agricultor i soci de l'empresa Hortànic

1- Perquè us heu especialitzat en els calçots?

Perquè és un cultiu que s'adapta bé a la zona del Penedès.

2- Com va arribar la idea?

Perquè, van plantar uns quants per ells mateixos i van trobar que la gent li va agradar la idea, i llavors van decidir ampliar-ho.

3- tens camps de cultiu? a on?

Tenen uns quants camps, a Sant Martí, Pacs, Castellví i Torrelles.

4- A qui  venen els seus calçots?

A particulars, restaurants, botigues...

5- Si hi ha plagues, quin tipus de tractament feu servir per eradicar-les?

Utilitzem “fitofortificants” en les plantes per enfortir-les de cara a les plagues, plantant altres plantes, fent caldo d'ortigues, cua de cavall, es tracta de mantenir la biodiversitat.

6- Colliu tots els cultius manualment?

A vegades ho fan a mà i quant veuen que tenen molta demanda ho cullen amb tractor.

7- Necessiteu algun sistema de reg?

No, perquè es un hort de secà i no fa falta tenir sistema de reg.

8- Quant temps tarda un calçot en madurar?

De finals d'agost a març. Per plantar-los i treure un bon resultat es divideix la ceba en dos, per la meitat, les posem amb el bulb cap per avall al solc que hem preparat de 20 cm de fondària i el tapem per la meitat perquè quedi fixat al sòl.

9- Ens pots explicar el concepte de la cistella ecològica?

Es tracte de tenir fruita o verdures de temporada, com que ells només tenen un productes concrets, tomacó i calçot, compten amb altres pagesos per poder oferir més varietat de temporada. Fan cistelles segons comanda i tenen diversos punts de venda.

http://www.hortanic.com/